Cursos

Notícies destacades
Premis a festivals
Sala de cine

Al final
Vídeo escola
Vídeo de presentació de l'escola, les instal·lacions, mitjans, aules, equips...

Especialitat d'interpretació ( 1 CURS )

escola d'interpretació a barcelona
(Nova programació a partir del curs 09/10)

Presentació del curs. Novetats i objectius

El curs d’interpretació inicia una nova etapa, renovant la seva programació, metodologia i durada.

El programa integral bàsic s’estructura en un curs amb una durada d’un any.

En el transcurs d’aquest curs d’estudis d’Interpretació cinematogràfica, es combinarà la base de la formació d’actor i la introducció al medi cinematogràfic. Aquesta fusió, a més d’ampliar la visió de l’alumne sobre les possibilitats expressives de la interpretació, el prepara teòricament i pràctica per a desenvolupar la seva professió en distints medis (cinema, televisió, teatre o altres) aplicant les tècniques apreses al llarg del curs.

Els alumnes, a més de formació específica de l’especialitat d’interpretació, comptaran amb els serveis dels departaments relacionats amb el guió (tallers i tutoria de guió), la producció (servei de producció, plató i material de rodatge) i la post-producció cinematogràfica (sales de muntatge i estudi de so i doblatge), així com un servei permanent de biblioteca i de videoteca, a on poden trobar una curosa selecció de més de 2.000 pel•lícules que serviran de complement i estímul als seus estudis.

Contingut del programa d'Interpretació

1)NIVELL TEÒRIC. MATERIES D’ESPECIALITAT.

PRIMER BLOC

  • Alliberament de l’actor. Entrada al “món de les meves possibilitats” a través dels exercicis de relaxació com a base necessària per a iniciar la investigació.
  • Significat de la improvisació. Consciència de la importància de la intuïció com a estímul inicial de la creativitat interpretativa.
  • Entrada en la “consciència sobre un mateix”. Consciència de tots els aspectes de la personalitat pròpia i acceptar-los com a inici del procés de recerca de l’anomenat “Method Acting”.
  • Interpretació com a acte de la persona. Responsabilitat de l’acte creatiu com a instrument per a la comunicació amb l’entorn.
  • La por i el seu significat. Causalitat dels motius equivocats com el major fre de la creativitat interpretativa.
  • Personalitat falsa com a perill per a la creativitat. Deslliurar-se dels desigs i objectius externs a la responsabilitat creativa.
  • Stanivslasky: “System”. Importància d’aquesta obra en la formació d’un actor. Anàlisi d’algunes lliçons concretes
  • L’espai i la seva superació. Assimilació de la “quarta paret”.
  • Objectiu de l’actitud. Recerca dels objectius correctes
  • L’Actitud i la seva efectivitat. L’eficàcia de l’actitud interpretativa. Rendibilitat de l’energia.
  • Elecció i anàlisi de seqüències. Preparació per a interpretar des de “si mateix”. Recerca dels motius per a l’actitud dels personatges.
  • La paciència i la seva significació per a un actor.
  • Análisis de las etapas en la creación de una secuencia.
  • Resum del curs basat en les experiències personals dels alumnes.

SEGON BLOC

  • Entrada en el món dels personatges. “Teoria dels materials” i “Teoria dels animals“ de Lee Strasberg.
  • Importància de l'observació. Prioritats i objectius de l'observació.
  • Imitació com a possibilitat de crear un original.
  • Elevació i declinació de les característiques dels personatges.
  • Anàlisi dels monòlegs literaris que inclouen personatges de gran colorit.
  • Teoria dels “Records emotius” de Lee Strasberg.
  • Aportació de Stella Adler en el desenvolupament de la interpretació moderna.
  • Anàlisi i discussió sobre l'evolució de la interpretació durant la història.
  • Reconeixement dels “standard” de la interpretació.
  • Anàlisi dels animals i les conclusions sobre les fonts de creació naturals.
  • Utilització dels coneixements de les característiques de la naturalesa en els monòlegs abans escollits.
  • Poder de confiança en el “partner”.
  • Substitució de l'ego personal per l'ego del personatge.
  • Elecció i anàlisi de seqüències amb personatges de gran “colorit”.
  • Resum del curs i comprovació de la consciència dels alumnes sobre els objectius del curs.

2)NIVELL PRÀCTIC. EXERCICIS

PRIMER BLOC

  • Exercicis de relaxació segons el mètode de Lee Strasberg.
  • Improvisacions (Espera, Festa d'amics, Circ, etc.).
  • Confessions (Cicatrius, Dades personals, etc.).
  • Exercicis sobre la importància de l'Espai Cinematogràfic.
  • Exercicis sobre la intuïció (Mirall).
  • Exercicis sobre la confiança en el “partner”.
  • Narració com a manera d'interpretar.
  • Monòlegs seleccionats pels alumnes amb personatges que tinguin coses en comú amb ells mateixos.
  • Exercicis sobre el poder de la imaginació canalitzada (“Si jo fos...”).
  • Dramatització de spots publicitaris ficticis per a prendre contacte amb “la quarta paret”.
  • Preparació de les seqüències escollides.
  • Classes d'expressió corporal

SEGON BLOC

  • Exercicis de relaxació (“Over all”, Lee Strasberg).
  • Trampes més comunes.
  • Imitacions: persones públiques, familiars, amics, coneguts, etc.
  • Transcendir la imitació.
  • Base del caràcter i la seva creació.
  • El mètode dels animals.
  • El mètode dels materials.
  • Fonts de la vida quotidiana per a crear els personatges.
  • Monòlegs literaris.
  • Seqüències dramatitzades.
  • Informació actoral sobre el “Gènere clàssic”
  • Assaigs pels personatges cinematogràfics del llargmetratge.
  • Assaigs pels personatges de l'obra teatral.
  • Enregistrament, visionat i crítica.

3)EVALUACIÓ

Al final del curs, l’alumne realitzarà un examen final amb públic assistent, que consistirà en la interpretació dels millors exercicis realitzats durant el curs per a la comprovació per part del professorat del seu nivell d’aprenentatge.

4)PRÀCTIQUES FILMADES I PROJECTE FINAL

PRIMER BLOC

L’alumne realitzarà exercicis individuals i col•lectius que incidiran en el coneixement d’eines de treball de l’actor, en la metodologia d’assaig i en la potenciació de la seva independència i responsabilitat en el treball creatiu. Alguns exercicis seran filmats amb l’objectiu que l’alumne pugui valorar i analitzar el seu propi treball i familiaritzar-se amb la càmera.

Es realitzaran una sèrie d’exercicis orientats especialment a que els alumnes de direcció puguin observar-los directament i així conèixer i relacionar-se amb els alumnes d’interpretació per a posteriors col•laboracions en els seus curtmetratges.

El programa inclou una pràctica de direcció d’actors, coordinada per un professor, conjuntament amb els alumnes de 2on i 3er de Direcció Cinematogràfica.

A final de curs es realitzarà un projecte que constarà d’una sèrie de seqüències filmades, escrites i elaborades especialment per als alumnes d’interpretació, treballades des de la idea fins al seu desenvolupament. Aquest treball abastarà tot el primer any amb assaigs complementaris a l’horari de classe.

SEGON BLOC

Aquest segon curs inclou la preparació i desenvolupament d'una obra teatral presentada a un teatre davant un públic convidat i personal de la indústria cinematogràfica, la qual serà gravada per al seu posterior anàlisi.

ACCÉS A CASTING I POSSIBLE PARTICIPACIÓ EN PROJECTES DEL CECC.

Els alumnes d'Interpretació seran informats dels càsting organitzats pels alumnes de Direcció Cinematogràfica per a la realització dels projectes en digital així com dels curtmetratges en 16mm i 35mm amb l'objectiu que puguin optar a participar com a actors en els mateixos. Aquest és el primer apropament que tenen al procés global de realització. D'aquesta manera coneixeran i experimentaran els procediments de preparació, el procés de lectura i anàlisi del guió, l'anàlisi i construcció del personatge, el rodatge i la post-producció del film.

5) MATÈRIES TRONCALS

Introducció a la història del cinema, llenguatge cinematogràfic i guió. Aquestes matèries integrades com a assignatures troncals, són compartides amb la resta d'especialitats que s'imparteixen al CECC, amb l'objectiu que l'alumne tingui un coneixement global bàsic del món cinematogràfic.

HISTÒRIA DEL CINEMA

LLENGUATGE CINEMATOGRÀFIC.

  • Escala
  • Funcions multiescalars
  • Angle
  • Camp
  • Composicions (lineals, segmentatives, de convergència/divergènciaI
  • Objectius-òptiques i les seves funcions
  • Punt de vista
  • Associació d'enquadraments
  • Funcions de l'enquadre: narrativa, dramàtica o associativa

TIPUS DE CINEMA

Comèdia
  • Definició del gènere.
  • L' sketch en el gènere còmic.
  • Estructures internes del desenvolupament còmic.
  • Les fórmules i els seus grans exemples.
  • Diferents comèdies (screen comedy...)
  • Personatges arquetípics en la comèdia.
Melodrama
  • Precedents literaris del gènere (melologo, J-Jacques Rosseau, Pigmalion…)
  • Definició del gènere.
  • El “drama” en el gènere melodramàtic.
  • Estructures internes del desenvolupament melodramàtic.
  • Les fórmules i els seus grans exemples.
  • Diferents melodrames (clàssic, bèl·lic, ...)
  • Personatges arquetípics en el melodrama.
  • Cronologia i història del gènere. De Griffith a l'actualitat
Fantàstic
  • Precedents culturals del gènere fantàstic. (literatura, pintura,...)
  • Definició del gènere i dels seus subgèneres.
  • Estructura interna del gènere fantàstic
  • Eixos temàtics principals del fantàstic
  • Arquetips i suports narratius.
  • Cronologia i evolució del gènere.
  • Definició i anàlisi dels principals subgèneres
  • Ciència-ficció i terror.
  • Anàlisi temàtic d'un film. (a modus de paradigma analític).
Musical
  • Arribada del sonor i primeres pel·lícules musicals.
  • El deute amb Broadway.
  • Definició de gènere i tipus de musical (comèdia-espectacle, comèdia-conte de fades, comèdia-folklòrica) segons Rick Altman.
  • Estructura i estil de la comèdia musical de hollywood clàssica.
  • Abstracció coreogràfica i esperit dionisíac de Busby Berkeley.
  • Operetes musicals d'Ernst Lubitsch i Rouben Mamoulian.
  • La RKO: Fred Astaire i Ginger Rogers.
  • Decorats Art Decó de Van Nest Polglase.
  • La MGM i les produccions d'Arthur Freed: Vincent Minnelli.
  • Finalització de l'etapa clàssica.
  • Homenatge i reflexivitat crítica del gènere: Les demoiselles de
  • Rochefort (Jacques Demy, 1967), All that jazz (Bob Fosse, 1970), New
  • York, New York (Martin Scorsese, 1977).
  • Noves formes de comèdia: Everyone says I love you (Woody Allen, 1996) i On connaît la chanson
  • (Alain Resnais, 1997).
  • Els límits del gènere a Dancer in the dark (Lars Von Trier, 2000).
  • Moulin Rouge! (Baz Luhrmann, 2001) o el Pastiche postmodern.

TEORIA DEL GUIÓ

Principis bàsics
  • El conflicte dramàtic: tipus de conflicte
  • La relació protagonista-antagonista
  • Peripècia de l'heroi
  • Versemblança i convenció cinematogràfica
  • Principi de causalitat
  • Impulsos de la narració
  • Punt de vista de la narració
  • To i canvis de to
  • Ritme
  • La progressió dramàtica
  • La seqüència i la lògica de la divisió de la trama en seqüències
  • Formalitats de l'escriptura cinematogràfica
L'estructura de guió

Els tres actes: plantejament, desenvolupament i desenllaç

L'escriptura d'un guió per fases
  • Idea i argument
  • Tema
  • Story-line
  • Sinopsi
  • Argument
  • Tractament
  • Organització de l'escaleta
  • Escriptura de les seqüències
  • Correcció i afinació
Els personatges
  • Tipologia i classificació
  • Dimensió del personatge
  • Tipus de conflicte: el sistema de valors
  • Construcció bàsica del personatge: coherència i versemblança
  • Motivacions i objectius
  • Evolució, objectiu intern i objectiu extern.
  • Caracterització: definició de característiques, formes de parlar, accions
  • Nom i biografia
  • Evolució del personatge
Els diàlegs
  • Funció, característiques i tipus de diàleg
  • Paraula i situació
  • Diàlegs informatius
  • Ritme
  • Formes de parlar
  • Credibilitat
  • La veu en off.

Departament de promoció del Centre d'Estudis Cinematogràfics de Catalunya

Un cop finalitzats els estudis, el C.E.C.C. i GRUP CINEMA-ART, S.L. oferirà informació i promoció continuada a cada un dels seus alumnes.

Es farà entrega d'un DVD amb fragments enregistrats de tots els curtmetratges, llargmetratges, obres teatrals, exercicis i pràctiques que l'alumne hagi realitzat durant les dues temporades.

La productora GRUP CINEMA-ART, S.L. i el C.E.C.C. s'encarregaran d'enviar el DVD promocional de cada alumne a productores i directors de la indústria.

A l'alumne se li proporcionarà un “book” fotogràfic per a poder presentar a les diferents productores.

Als alumnes i ex-alumnes del C.E.C.C. que sol·licitin informació sobre actors per a realitzar els seus curtmetratges o llargmetratges, se'ls proporcionarà documentació videogràfica per a que puguin conèixer el treball dels actors formats al centre.

Informació permanent a l'ex-alumne sobre càstings per a curtmetrarges o llargmetratges tant de la productora GRUP CINEMA-ART, S.L. com d'altres productores d'interès.

Horaris i inici del curs

Inici de classes del curs: 14 d'octubre de 2009

HORARI GENERAL*

  • Grup A: De dilluns a divendres, de 16 h. a 18'30 h.
  • Grup B: De dilluns a divendres, de 18'45 h. a 21'15 h.
  • HORARI DE PRÀCTIQUES I RODATGES:

    L'horari de les pràctiques, exercicis, assaigs, rodatges i demés activitats és diferent a de les classes i dependrà de cada rodatge, assaig, etc.

    Requeriments de matriculació

    Requeriments per accedir-hi

    • a)Tenir un mínim de 16 anys
    • b)Superar la prova consistent en una entrevista personal amb un responsable del centre.

    Places limitades

    Amb la intenció que els alumnes rebin una bona formació i tinguin la millor evolució possible, cada curs tindrà un màxim de 16 places.

    Preus i condicions de pagament

    El preu de cada curs és de 3.850€. Aquest import haurà d'abonar-se íntegrament abans del 14 d'octubre de 2009 mitjançant transferència bancària.

    Es prega no realitzar cap pagament fins que l'escola comuniqui per escrit a l'alumne, que ha estat admès.

    Web del CECC. @ 2007.CECC - Flaugier, 49 - 08041 Barcelona - España - 93 433 55 01